4-violencia-genero

Obligació de denunciar vs. prova de càrrec de la víctima en els delictes de violència de gènere

El present article té per objecte realitzar una reflexió sobre el conflicte existent entre la consciència col·lectiva, que anima a les víctimes de violència de gènere a denunciar i la frustració, quant a expectatives del procés judicial. La víctima de violència de gènere rep així un doble victimisme (la primera en sofrir la situació de violència i, la segona, en trobar-se amb pals en les rodes a nivell judicial).

El testimoni de la dona es valora de forma minuciosa a diferència del que passa en altres delictes. La violència de gènere funciona conforme a uns mecanismes diferents als d’altres tipus delictius, de manera que no es pot extrapolar a uns altres. La víctima necessita tenir elements de proves fermes que ho acreditin.

El nostre context social és bastant patriarcal, per la qual cosa ens trobem amb que es culpa a la víctima, normalment del sexe femení, de la situació soferta. Això provoca que la víctima s’enganxi més a l’agressor i li costi molt més sortir del cercle viciós al que està sotmesa.

Les estadístiques mostren un problema que cal combatre d’arrel. En un dels Congressos de Violència de Gènere a Sevilla celebrat al novembre de 2015, es va aportar un estudi, que estimava que a Espanya havien ocorregut al voltant de 600.000 casos de violència de gènere. D’ells 126.742 dones van presentar denúncies i com a conseqüència d’aquestes va haver-hi 17.359 sentències condemnatòries. Per contra, 109.382 denúncies no van acabar en condemna. Això és, un 86,30% de denúncies que acaben en sac trencat.

A nivell penal, el procediment implica molts obstacles per a la víctima, tret que compti amb testimonis i proves fiables per demostrar la situació de violència. En molts casos, si l’única prova és la paraula d’un contra la de l’altre, s’aplica el criteri in dubio pro reo i es resol a favor del presumpte agressor.

Tot això mostra que, a nivell general, en aquest tipus de delictes les pretensions de la víctima no solen arribar-se a cobrir i que encara estem lluny de ser un referent en la lluita contra la violència de gènere.

Indicar que el telèfon d’atenció a víctimes de maltractaments per violència de gènere és el 016.

3-trabajar-fuera-horas-contrato

Es pot treballar més hores de les quals figuren en el contracte?

Que molts treballadors realitzin més hores de les quals s’estipula en el seu contracte és una realitat a l’ordre del dia. Es tracta d’una realitat que, més enllà de ser més o menys molest, comporta conseqüències que no tots els treballadors coneixen. Conseqüències que van més enllà de reclamar el salari d’aquestes hores de més.

Tota situació consistent que un empleat treballi més hores de les quals consta en el seu contracte i que no siguin hores extres ni complementàries, pot ser considerada com una situació de frau de llei.

Davant aquesta situació, què pot fer el treballador?

En primer lloc, reclamar les quantitats salarials degudes, amb el límit del període comprès en els últims 12 mesos anteriors al moment de la reclamació. Això es fa mitjançant una papereta de conciliació en el CMAC.

Una altra opció és anar directes a la via judicial, sol·licitant al jutjat l’extinció del contracte i una indemnització de 33 dies per any treballat. A més, també, es té dret a percebre prestació per desocupació, que se li concedeix d’igual forma que si es tractés d’un acomiadament ordinari.

Finalment, també es pot sol·licitar la conversió del contracte com de caràcter indefinit en virtut de l’Estatut dels Treballadors, ja que s’entén que els contractes en frau de llei es consideraran indefinits i partim de la situació que fer més hores de les quals consten en contracte pot ser un frau de llei.

 

2-agorafobia

Agorafòbia i incapacitat per al treball

L’agorafòbia és un trastorn que consisteix en una por irrefrenable a sortir al carrer o als espais oberts. Existeix l’agorafòbia greu i el trastorn ansiós depressiu.

Aquests trastorns poden limitar a la persona que els pateixen i causen limitacions funcionals com la impossibilitat absoluta per utilitzar el transport públic, incapacitat d’envoltar-se de grans masses de gent, incapacitat per treballar en grans espais oberts, quadres d’angoixa, marejos i inestabilitat, etc.

Davant aquesta situació cal preguntar-se si és viable sol·licitar una minusvalidesa per agorafòbia i la resposta és que sí. L’agorafòbia és motiu i és un trastorn reconegut en el barem per poder sol·licitar un certificat de minusvalidesa o discapacitat. Per tant, arribat a un cas greu, podria ser susceptible de reconeixement d’una pensió d’invalidesa.

Recentment un Jutjat social de Barcelona, en sentència del passat 15 de juny, ha reconegut una incapacitat permanent total a un treballador, de professió camioner, que pateix aquest trastorn.

La sentència va raonar que el grau es reconeixia “bàsicament pel risc que comporta la conducció d’un vehicle d’aquestes dimensions sota els efectes secundaris de la medicació que habitualment ha de prendre”, a causa de les patologies que patia (trastorns d’abús d’alcohol, encara que ja en remissió, i trastorn d’ansietat generalitzada per agorafòbia). Però dos anys després, el INSS va entendre que el pensionista havia millorat i va iniciar d’ofici un expedient de revisió.

Ara el Jutjat social nº 31 Barcelona, Sentència de 30 de juny 2016 li dóna de nou la raó en estimar que no ha existit cap variació entre la situació de fa dos anys quan es va reconèixer la IPT i la d’ara.

A aquest nivell, cal recordar que el INSS pot revisar la situació clínica de la persona. Perquè es produeixi la modificació del reconeixement ha d’existir un agreujament o millora, per a això és necessari comparar l’estat que presentava el pacient al moment del reconeixement de la incapacitat permanent, amb el qual presenta en l’actualitat.

1-novedades2018

Algunes novetats destacables pel 2018

Deixem enrere 2017. Sens dubte, un any que serà recordat per les divergències polítiques a Catalunya. Un any en el qual s’han començat a implantar polítiques per reduir la contaminació a les grans ciutats. Un any en el qual la societat ha estat més sensibilitzada amb els delictes sexuals i el problema de la violència de gènere.

En aquest 2017, com en tots els anys anteriors, els ciutadans han centrat la seva preocupació en l’economia, ocupació i polítiques en l’àmbit laboral.

La crisi, malgrat no ser tan aguda com fa alguns anys, segueix vigent en les ments dels ciutadans i per això en aquest 2018 es donaran algunes novetats importants en l’àmbit laboral.

Per exemple, s’augmentarà en un 4% el Salari mínim Interprofessional, que puja aquest any a 735,90 € mensuals. Sens dubte, encara lluny de les mitjanes dels països més desenvolupats d’Europa.

Les pensions es revaloritzaran i es desenvoluparà més extensivament el complement per maternitat. Recordem que aquest complement es tracta d’un increment de la pensió contributiva per viduïtat, jubilació o incapacitat permanent, per beneficiar a les dones que hagin tingut dos o més fills (naturals o adoptats).

També al 2018 es pretén reforçar el dret a les vacances anuals retribuïdes no gaudides i per a això es preveu aprovar un Reial decret per regular aquesta protecció.

Una novetat molt controvertida, per estar la societat polaritzada sobre aquest tema, és a nivell de normativa d’estrangeria ja que es preveu modificar la Llei Orgànica 4/2000 de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, amb la finalitat d’ajudar a integrar a les persones immigrants al nostre país, intentant evitar els casos de devolucions en calent que han estat habituals en els últims anys. Aquestes normatives són vistes amb recel per gran part de ciutadans, així que haurem d’estar a l’espera de si resulten positives o no.

Concloent, on si hi ha unanimitat és en la lluita contra la violència de gènere. Es preveu modificar la Llei de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere, amb la finalitat d’ajudar a les persones que visquin aquesta situació i castigar més durament als autors del maltractament.

1

Reclamacions a companyies aèries

Les incidències en els viatges aeris estan a l’ordre del dia i cada vegada més són els casos on, abans de pujar a l’avió i embarcar, s’anuncia que el vol ha estat cancel·lat o sofreix algun tipus de retard. Depenent de la companyia el problema pot ser de major o menor consideració i els perjudicis del passatger poden arribar a ser importants.

La majoria de reclamacions solen ser pels següents motius: retards, cancel·lacions, overbooking o extraviament o deterioració de l’equipatge. El passatger ha de saber que està emparat pel Reglament 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s’estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarqui, cancel·lació o gran retard del vol.

Així doncs, en cas de retards, per exemple, el passatger tindrà dret a reclamar compensació econòmica quan el vol porta de retard més de 3 hores. Es quantifica 250 euros per un viatge de curta distància, 400 euros per mitja distància i 600 euros per a tots els vols de llarga distància.
En el cas de les cancel·lacions, es poden arribar a demanar compensacions dels 250 als 600 euros, a més del reemborsament del vol cancel·lat i les despeses que s’hagin pogut generar.

En cas de donar-se la situació de overbooking, l’aerolínia haurà d’oferir-los diferents opcions: reemborsament del cost del bitllet, trasllat a la destinació final al més aviat possible, xecs de viatge, seient en primera classe, etc.

Finalment, per al cas que estiguem davant un extraviament o deterioració de l’equipatge, es pot reclamar fins a 1.300 euros per dany, retards o incidents amb les maletes.

Totes les aerolínies ofereixen un canal d’Atenció al Client on es pot gestionar la reclamació, si bé és recomanable contactar amb un professional expert en reclamacions.

2

Formar part d’una taula electoral. Idees importants.

L’anomenament dels integrants és competència de l’Ajuntament i es trien pel Ple Municipal mitjançant sorteig públic, utilitzant un procediment aleatori o mecanisme a l’atzar entre persones censades d’edat compresa entre 18 i 70 anys.

La taula la presideixen el president i dues vocals, que s’encarregaran al final de la votació de fer el recompte. El president, en finalitzar la jornada, ha d’anar al Jutjat a presentar els vots.
Important destacar que existeix un manual molt útil enviat al domicili on es resolen dubtes o problemes.

Important. Els membres de la taula tenen una sèrie de drets tals com percebre una dieta o remuneració en diners compresa entre 50 i 70 euros; també tindran dret a reduir la seva jornada laboral de cinc hores l’endemà i estaran protegits pel sistema de la Seguretat Social enfront de les situacions que puguin derivar-se de la seva participació en les Eleccions.
Ser membre de la taula és un deure i no pots quedar exonerat tret que compleixis amb alguna causa que ho impedeixi o ho justifiquis degudament.
Impediments serien, per exemple, ser discapacitat, pensionista amb incapacitat permanent absoluta i/o gran invalidesa, tenir una baixa mèdica considerable, estar embarassada de més de sis mesos o estar a la presó.

Com a causes justificades podem nomenar patir alguna lesió, dolència o malaltia, previsió d’intervenció quirúrgica o realització de prova mèdica rellevant; pertinença a confessions religioses que impliquin una incompatibilitat amb formar part de la taula, canvi de residència habitual a un lloc situat en una altra comunitat autònoma o la cura de certs familiars.
En cas de no voler formar part de la taula es tenen set dies des de la designació per justificar els teus motius i posteriorment, en el termini de 5 dies, la Junta Electoral resoldrà.
En cas de no presentar-se sense al·legar impediment o excusa es pot incórrer en pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos.

3

Límits a la reducció de jornada per a cura de menors

Les persones que tenen al seu càrrec un fill o un familiar poden optar a una reducció de la seva jornada laboral per cuidar-lo.

La reducció de jornada per cura de fills és una mesura de conciliació de la vida laboral i familiar reconegut en l’Estatut dels Treballadors (Reial decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors).

La reducció de jornada per cura de fills la poden sol·licitar els qui per raons de guarda legal tinguin a la seva cura directa un fill menor de dotze anys, un fill amb discapacitat que no treballi i aquelles persones que tinguin al seu càrrec un familiar que per alguna causa d’accident no pugui valer-se per si mateixa o hagi de cuidar a un menor per càncer o patologia greu.

La durada màxima, com a norma general, és fins que el fill o filla compleixi els dotze anys, encara que si és per malalties greus que requereixin hospitalització, la durada màxima és fins que el menor faci els divuit anys. En la resta de casos no hi ha un límit màxim.

La reducció de la jornada laboral podrà ser des d’un vuitè fins a un màxim de la meitat i en reduir-se la jornada també es veurà reduït el salari proporcionalment.

Per sol·licitar la reducció es requereix un preavís de quinze dies al treball, tret que el conveni disposi d’un altre termini, i ha d’indicar-se la data en la qual iniciarà i acabarà el permís. Es recomana fer la sol·licitud per escrit.

Un dubte important és, en cas d’acomiadament, amb quin salari es calcula la indemnització. En aquests casos s’ha de calcular amb el salari com si no tingués la reducció de jornada, sempre que no s’hagi superat el temps màxim de reducció.

Indicar que en cas d’acomiadament mentre s’està gaudint d’una reducció de jornada l’acomiadament serà improcedent i haurà de ser declarat nul.

4

La pensió d’aliments a favor dels fills menors

Quan es dóna una situació de ruptura matrimonial i hi ha fills menors implicats hem de tenir en compte l’interès superior del menor, que inclou el dret d’aquest a rebre una pensió d’aliments per part del progenitor.

Els aliments es regulen a l’article 237-1 i següents del Codi Civil de Catalunya i s’entén que són aliments tot allò indispensable per mantenir l’habitatge, el menjar, el vestit, l’assistència mèdica i les despeses de formació del menor.

L’obligat a pagar aquests aliments és, generalment, el progenitor que no ostenti la guàrdia i custòdia i ha de reclamar-los la persona que representi legalment al menor, que normalment serà el progenitor que sí la ostenti.

El dret a aliments neix en el moment que es necessiten i, encara que de forma general no es puguin demanar els aliments anteriors a la reclamació judicial, sí es permet fer-ho en el cas dels menors si la reclamació no es va poder fer degut a una causa imputable a la persona obligada.

El pagament es farà en diners i la quantia es determinarà en proporció tenint en compte les necessitats del menor i les possibilitats de la persona obligada a donar-los.

Els aliments podran modificar-se si canvien les circumstàncies del menor i també poden extingir-se per diverses causes entre les que es poden citar la mort de l’alimentat o de l’obligat, l’absència de rendes de l’obligat per poder pagar els aliments o la millora de les condicions de vida de l’alimentat, de forma que no sigui necessari rebre’ls.

Processed with VSCO with a6 preset

La modificació de mesures definitives en la separació i divorci

En els casos de separació i divorci els cònjuges acorden una sèrie de mesures que versen sobre aspectes com la relació dels cònjuges amb els fills comuns, l’ús de l’habitatge familiar, la pensió d’aliments a favor dels fills, la pensió compensatòria, si cap, a favor de l’un altre cònjuge, entre altres mesures.

Quan el jutge les acorda aquestes mesures passen a ser definitives, per la qual cosa no podran modificar-se. Malgrat això, es preveu la possibilitat de modificar aquestes mesures definitives si s’alteren substancialment les circumstàncies econòmiques o personals que van portar a adoptar-les.

Segons la jurisprudència, els requisits perquè es pugui arribar a acordar la modificació són, a grans trets, els següents: 1-Existir un canvi substancial de les circumstàncies inicials, per la qual cosa un lleuger canvi no bastarà per sol·licitar la modificació; 2-El canvi ha de donar-se per fets posteriors a la sentència on es van acordar les mesures; 3- L’alteració de les circumstàncies ha de tenir caràcter permanent en el temps i 4-El canvi ha de venir donat per un esdeveniment aliè a la voluntat de la persona que sol·licita la modificació.

Si es compleixen aquests requisits l’interessat haurà d’interposar demanda acreditant el canvi de circumstàncies i indicant en què consistirà la modificació.

Una vegada interposada la demanda els tribunals intentaran que les parts arribin a un acord de forma amistosa. De no ser possible, el jutge haurà de decidir si escau o no la modificació i, si arribés a estimar-la, donarà el vistiplau a les mesures noves que tindran efecte sobre les mesures anteriors des del moment que es dicti la sentència.

Processed with VSCO with a6 preset

El procediment extrajudicial per reclamar la devolució dels imports cobrats per les clàusules sòl

En primer lloc, cal saber si el teu contracte està afectat o no per una clàusula sòl, fet que molta gent ignora i una vegada ho sapiguem amb tota seguretat el següent pas serà obrir la via extrajudicial, mitjançant una reclamació al banc invocant la sentència de 21 de desembre de 2016 del TJUE.

L’entitat estudiarà la sol·licitud i haurà de respondre amb un càlcul de la quantitat a retornar, incloent interessos o, exposar les raons per les quals no procedeix la devolució.

Després d’això, el consumidor ha de manifestar si està d’acord amb el que ha dit el banc i en cas que la sol·licitud sigui desestimada podrà: a) Reclamar al servei del defensor del client, en cas que l’entitat estigui adherida a aquest servei; b) Reclamar al Banc d’Espanya, que s’encarregarà d’emetre un informe no vinculant per a l’entitat; c) Reclamar via judicial.

El consumidor pot decidir anar a la via judicial directament, però si a qualsevol moment vol negociar amb el banc per via amistosa podrà fer-ho. En aquest cas la reclamació judicial quedarà paralitzada fins que finalitzi l’amistosa.

Durant aquest últim any hi ha hagut un al·luvió de reclamacions, sobretot per via extrajudicial. Sorprèn trobar comportament de tot tipus per part de les entitats bancàries, però una de les crítiques principals fetes pels consumidors és que hi ha bancs que deixen “la càrrega de la prova a l’afectat”, tenint ell que justificar per què creu tenir dret a recuperar els diners pel qual se li ha cobrat.

Com a consells pràctics, en cas que això passi, sempre és recomanable acudir a un professional expert en la matèria. Indicar que el tràmit extrajudicial és totalment gratuït i que fins i tot és possible iniciar la reclamació encara que la hipoteca ja estigui completament pagada, ja que el termini de prescripció és de 15 anys.