Processed with VSCO with a6 preset

Com incapacitar a un familiar

Desgraciadament ens podem trobar amb la situació que algun dels nostres familiars, sobretot persones d’avançada edat i, a causa de malalties mentals degeneratives, hagin vist les seves capacitats psicofísiques minvades, amb la qual cosa no són capaces d’administrar-se per si soles.

Més enllà del problema personal davant el que ens trobem, que comporta gran angoixa a les famílies, hem d’enfrontar-nos a un tediós problema legal i per això és convenient iniciar un procediment d’incapacitació, la regulació de la qual ve determinada tant en la Llei d’Enjudiciament Civil com en el Codi Civil Espanyol i el Codi Civil de Catalunya.

Al marge de les qüestions processals, cal destacar que es tracta d’un procediment relativament senzill mitjançant el qual aconseguirem que la persona sigui declarada incapaç i un dels seus afins sigui anomenat tutor.

En el si del procediment, el presumpte incapaç serà reconegut pel jutge, per un mèdic forense i pel Ministeri Fiscal. Aquest últim ha de vetllar per l’interès de l’incapaç i per aquest motiu, durant el procediment, s’haurà d’escoltar el que declarin els familiars sobre aquest tema. En segons quins casos, depenent de l’estat de lucidesa del futur incapaç, se l’haurà d’escoltar també.

Si després del procediment es constata que, efectivament, els patiments que pateix l’incapaç són persistents i permanents sense possibilitat real de millora, no haurien d’haver-hi problemes per declarar-lo incapaç, en aquest cas es designarà un tutor que s’encarregarà, entre altres coses, de practicar un inventari sobre els béns que té la persona i anualment estarà obligat a rendir comptes davant el Jutjat.

Processed with VSCO with a6 preset

Dret a indemnització en cas de ser atropellat pel teu propi cotxe

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha determinat recentment el dret d’un ciutadà portuguès a obtenir indemnització per haver estat atropellat pel seu propi vehicle.

En aquest sentit, el TUE ha considerat il·legal la normativa lusitana sobre l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil perquè no cobria la indemnització a un vianant víctima d’un accident de cotxe, en tractar-se de la mateixa persona que va contractar l’assegurança i a més propietari del cotxe que va provocar el dany.

El cas es remunta a 2009, quan l’afectat va reclamar una indemnització a la seva assegurança per les lesions sofertes en ser víctima d’un atropellament causat pel seu propi vehicle, conduït pel lladre que li havia robat el cotxe i al que va perseguir.

Després de sofrir l’afectat un viacrucis judicial dins de Portugal, el TUE ha determinat que la normativa europea a cap assegurança obligatòria de responsabilitat civil permet a tots els ocupants víctimes d’un accident causat per un vehicle obtenir la indemnització que li correspongui, inclosos des de 2005 els vianants, ciclistes i altres usuaris no motoritzats en les vies públiques, pel qual no pot excloure’s a la persona de la condició de “tercer víctima”, encara que l’assegurança estigués al seu nom i fos el propietari.

En aquest sentit, el TUE ha posat l’accent en l’objectiu de protecció a les víctimes d’accidents de circulació que des de fa anys ha perseguit la normativa europea i ha conclòs que el Dret comunitari s’oposa a una norma nacional, com en el cas de la portuguesa, que menyscabava el dret de la víctima a ser indemnitzada quan no havia tingut culpa en la causa del sinistre.

Aquesta notícia ha de recordar-nos que la normativa de la Unió Europea té incidència en els Estats Membres, pel que un ciutadà espanyol que consideri, en casos similars, que els seus drets estan sent vulnerats en l’àmbit nacional tindrà l’opció d’acudir a la jurisdicció comunitària.

4

Consells per viatjar amb nens, mascotes o bicicletes al cotxe

Aquestes vacances de ben segur que molta gent ha viatjat en família. De cara a aquells que s’hagin desplaçat en cotxe amb nens, mascotes o bicicletes, és important donar alguns consells importants.

En relació a les mascotes i la seva col·locació, el conductor ha de mantenir la visibilitat. És recomanable que els animals viatgin en transportí, arnesos de doble ancoratge o amb instal·lacions amb reixes. Si el viatge és llarg cal fer parades per tal que la mascota descansi, possibilitant la seva mobilitat i refresc.

Al mateix temps, si pensem viatjar amb una bicicleta, piragua, taula de surf o material d’envergadura similar, s’ha de preveure que no poden ocultar els dispositius d’enllumenat i que la càrrega que sobresurti per darrera del vehicle ha de ser senyalitzada amb la senyal V-20.

Finalment, cal recordar que està prohibit que aquells menors amb estatura igual i inferior a 135 viatgin al seient del davant, a menys que utilitzin un dispositiu homologat.

En cas de viatjar darrera el seient més idoni és el central. El seient del copilot és el pitjor considerat de tots. En cas de no complir aquestes normatives en relació als menors es podria retenir el vehicle i imposar una sanció de 200 € i pèrdua de 3 punts de carnet.

Ja sigui de cara a unes vacances o una petita escapada de cap de setmana és important prendre consciència de les normes de seguretat vial per tal d’evitar accidents.

3

Les assegurances de vida

Les assegurances de vida són aquell tipus d’assegurança on l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima estipulada, a satisfer al beneficiari un capital convingut en cas de mort o supervivència de l’assegurat.

En aquest tipus d’assegurances és convenient diferenciar l’Assegurat, que és qui de la seva vida depèn el pagament del capital; al Prenedor, que és qui contracta l’assegurança i paga la prima (pot coincidir amb l’assegurat, o no) i al Beneficiari, que és la persona que percebrà el capital pagat per l’assegurador.

Hi ha dos grans tipus d’assegurances de vida:

a) Assegurances de defunció o també anomenades de risc. Són aquelles on el beneficiari rep el pagament del capital si l’assegurat mor abans que finalitzi el contracte.

b) Assegurances de supervivència o també anomenades d’estalvi, on si l’assegurat viu en finalitzar el contracte, es garanteix al beneficiari el pagament del capital.

Les persones menors d’edat poden ser assegurades, tot i que necessitarien l’autorització per escrit dels seus representants legals.

Es pot fer una assegurança de vida sense indicar al beneficiari, si bé es molt interessant designar una persona concreta com beneficiaria d’aquesta assegurança, perquè encara que no sigui obligatori, facilitarà molt les coses arribat el moment.

Cal recordar que quan en una assegurança de vida es fa designació expressa de beneficiaris (por exemple assenyalant com beneficiaris a X i W), Només X i W poden accedir al capital. Si por exemple W morís, la seva part aniria a parar a X, i no als fills del mort W.

Això es produeix perquè el que preval és la voluntat de l’assegurat i sent que la seva voluntat fos designar persones concretes, cal remetre a aquesta última voluntat i respectar-la.

2

La Legítima a Catalunya

Quan una persona es disposa a realitzar el seu testament, en el qual determina la destinació del seu patrimoni, ha de tenir present que la llei l’obliga a reservar una part de la seva herència per a uns determinats destinataris, els quals legalment anomenarem legitimaris.

Aquesta part de l’herència que la llei obliga a reservar, a Catalunya equival a una quarta part del total del patrimoni del causant, un cop restats els deutes i les despeses de l’enterrament del testador, la qual es repartirà proporcionalment entre tots els legitimaris.

A diferència del cas català, a la resta de l’Estat aquesta part de l’herència que caldrà reservar variarà segons el territori, atenent als drets forals de certes Comunitats Autònomes com Navarra o les Illes Balears; tot i que la regla general serà reservar una tercera part de l’herència a efectes de la legítima.

Ara bé, per tenir dret a la Legítima cal recordar que no és necessari que existeixi un testament, ans al contrari, aquest dret a obtenir un valor econòmic de l’herència de la persona que ha mort el podran reclamar els fills i descendents de la persona que hagi mort i, en cas de no tenir, els ascendents de la mateixa, independentment de l’existència d’un testament o no.

Aquesta regla general, segons la qual els fills tenen dret a una part de l’herència dels seus ascendents independentment de com ho disposin aquests, pot veure’s exceptuada en el cas que un hereu resti desheretat expressament en el testament per algun motiu dels que estableix la llei, com pot ser pel maltractament del testador o per inexistència de relació entre l’hereu i el testador per alguna causa imputable exclusivament a l’hereu i possible legitimari, entre d’altres.

1

Com aconseguir més seguretat a l’hora de llogar un habitatge?

Llogar un habitatge sempre ha tingut una sèrie de riscos per al propietari com per exemple que el llogater deixi de pagar, que cometi actes de vandalisme o que a l’hora de marxar s’emporti mobiliari i objectes que eren al pis i pertanyien al propietari.

Com malauradament aquestes situacions són cada vegada més freqüents (sobretot la situació de l’impagament), unit al fet que cada cop es dóna més importància i foment al lloguer, han sorgit formes per protegir el propietari contra aquestes adversitats.

La manera més pràctica i triada pels propietaris per poder fer front a aquestes situacions de risc és la contractació d’una assegurança, que normalment en la mateixa pòlissa inclou tres cobertures bàsiques.

En primer lloc preveu la situació d’impagament de lloguers. Això vol dir que si el llogater no paga les rentes pactades el propietari podrà recuperar-les a través de l’assegurança. Per això caldrà primer que interposi una demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra el llogater i un cop hagi finalitzat el procediment i hi hagi una sentència que li doni la raó, llavors podrà reclamar les rentes a la companyia asseguradora.

En segon lloc, l’assegurança ofereix defensa jurídica al propietari. En aquest sentit, es posarà a la seva disposició un advocat per defendre els seus interessos derivats del contracte de lloguer, incloent els desnonaments per impagament de rendes, entre altres assumptes.

En tercer lloc, la companyia asseguradora també preveu formes de protegir el propietari d’actes vandàlics o de robatori, de manera que si el llogater s’emporta o destrossa part del continent de l’habitatge o, fins i tot, deteriora elements inmobiliaris, la companyia quedarà obligada a restituir els danys al propietari assegurat.

En definitiva, és molt aconsellable la contractació d’aquest tipus d’assegurançes de cara a cobrir possibles adversitats, de la mateixa manera que comptar amb l’assessorament de professionals experts en la matèria en el moment que hom decideix llogar un habitatge.

4_bird-s-eye-view-cars-crossing-crossroad

Els accidents de trànsit en cruïlles sense senyalitzar

Desgraciadament, els accidents de trànsit estan a l’ordre del dia i, dins de la tipologia de sinistres, són molt habituals aquells que es produeixen en una cruïlla sense senyalitzar.

Els implicats que no hagin tingut culpa i sofreixin lesions tenen dret a reclamar una indemnització a la companyia del causant. Això inclou tant al conductor i els ocupants del vehicle innocent com els ocupants del vehicle culpable.

Òbviament, abans de dirigir la reclamació cal verificar qui té la culpa i, per a això, és fonamental conèixer les normes sobre la prioritat de pas en les cruïlles sense senyalitzar.

El Reglament General de Circulació indica que, a falta de senyal que reguli la preferència, s’ha de cedir el pas als vehicles de la dreta excepte quan: a) en una cruïlla on un carrer és pavimentat, té prioritat el que va per la pavimentada; b) vehicles que vagin per rails tenen prioritat sobre els altres; c) en les glorietes o interior d’autopista o autovia, tenen preferència els que ja estan dins per davant dels que volen accedir-hi.

Recordar també que quan se surti a una via pública per una via privada, cal fer-ho sense perill, maniobrant a una velocitat que permeti detenir-se a l’acte i cedint el pas a qui circuli per la via principal, sigui en el sentit que sigui.

Aquest últim punt és polèmic ja que algunes vies urbanes poden semblar públiques i realment ser privades. Si se surt d’ella anant a parar a un carrer, encara que sigui per la dreta, cal vigilar i cedir el pas.

Per conèixer davant quin tipus de via estem és determinant consultar el mapa urbanístic de la zona i en alguns Ajuntaments, entre ells Badalona, s’ha posat a la disposició del ciutadà l’eina Geoportal.

cruce

3_pexels-photo-277559

El desnonament per necessitat

Davant un contracte de lloguer pot ser que el propietari vulgui recuperar la possessió del seu habitatge per necessitat pròpia o d’algun familiar fins al primer grau de consanguinitat o el seu cònjuge.

Aquesta possibilitat està recollida en l’art. 9.3 de la Llei d’Arrendaments Urbans, que des del 6 de juny de 2013, estableix que “no procedirà la pròrroga obligatòria del contracte si, passat el primer any, el propietari comunica a l’inquilí amb dos mesos d’antelació que té necessitat de viure en el pis ell mateix o el familiar en qüestió”.

El precepte parla de pròrroga obligatòria. Els contractes poden durar el temps que es vulgui, però si es fa per un any o dos, entrarà en joc la pròrroga automàtica fins al tercer any. Així, si volem recuperar la possessió per necessitat podran donar-se les següents situacions:

1-Si el contracte és d’un any o dos, passat el primer o segon any de durada respectivament es podrà demanar el desallotjament per necessitat amb un preavís mínim de dos mesos, impedint la pròrroga obligatòria fins al tercer any.

2-Si el contracte és de tres o més anys no opera l’art. 9.3., ja que està pensat per impedir les pròrrogues obligatòries. L’opció seria l’establert en l’art. 10 LAU, que indica que, passats com a mínim tres anys, es pot demanar la no renovació.

Per als contractes subscrits abans de 6 de juny de 2013 només cabria la possibilitat de desnonar per necessitat si en el propi contracte s’hagués fet constar aquesta possibilitat de forma expressa.

A data actual, el nostre consell per als propietaris és subscriure contractes d’un any i per als inquilins de tres o més. Òbviament, a l’hora de subscriure-ho s’haurà de negociar i arribar a un acord que satisfaci a totes dues parts.

2_baby-baby-with-mom-mother-kiss-tenderness-67663

El complement per maternitat

El complement per maternitat és un increment aplicable a les pensions contributives de viduïtat, jubilació o incapacitat permanent al qual poden optar les dones que hagin tingut dos o mes fills naturals o adoptats al llarg de la seva vida i es pot sol·licitar per les pensiones reconegudes a partir de l’1 de gener de 2016.

És una mena de reconeixement per l’aportació demogràfica que han realitzat les mares treballadores i també pretén corregir la diferència econòmica existent entre homes i dones. En cas d’haver tingut dos fills correspon un increment del 5%; en cas d’haver tingut tres correspon un 10% i en cas de quatre o més fills s’aplicarà un 15%.

És important determinar que la llei no diferencia entre si són fills naturals o adoptats, només s’exigeix que el naixement o adopció s’hagi produït abans del fet causant que origina la pensió. És a dir, abans de jubilar-se, abans de quedar-se vídua (en el cas de la pensió de viduïtat) o abans del moment en que no pugui treballar degut a una invalidesa (en el cas d’una pensió d’incapacitat).

Cal conèixer algunes especialitats com, per exemple, que en els casos de jubilació anticipada per voluntat de la treballadora no es pot sol·licitar el complement. En canvi, si la jubilació anticipada ve donada per causa aliena a la seva voluntat, com per exemple en cas d’acomiadament, si es pot. A la jubilació parcial no es reconeixerà el complement, però quan es passi a la jubilació plena sí es podrà sol·licitar.

Aquest complement ha tingut una bona rebuda però també ha sofert crítiques pel fet de deixar fora del seu àmbit a moltes dones que, tot i tenir dos o més fills, ja van tramitar la seva pensió abans de l’1 de gener de 2016.

1_pexels-photo-125514

Les seqüeles per perjudici estètic en els accidents de trànsit

Davant un accident de circulació és possible que se sofreixin ferides o abrasions de major o menor gravetat que, fins i tot havent-se curat i estabilitzat, hagin generat una cicatriu o marca visible en el cos.

Aquesta seqüela física, que en principi té caràcter permanent, es considera per perjudici estètic ja que suposa un empitjorament en la imatge de la persona en quedar el seu físic alterat, alguna cosa susceptible de ser percebut pels altres i, fins i tot, arribar a produir rebuig visual. Per tant, ha d’indemnitzar-se a l’afectat.

A l’hora de valorar el perjudici estètic el Nuevo Baremo de Tráfico, aplicat per a accidents que hagin tingut lloc a partir de 2016, determina que cal atendre a uns factors de valoració com, per exemple, el grau de visibilitat que té la seqüela, l’atracció a la mirada dels altres, la reacció emotiva que provoca i la possibilitat que alteri les relacions interpersonals del perjudicat.

El barem assigna sis categories de perjudici que, ordenades de menor a major, serien: lleuger, moderat, mitjà, important, molt important i importantíssim. A manera d’exemple, un perjudici lleuger podria ser una cicatriu per abrasió situada en el genoll, mentre que en la categoria d’importantíssim trobaríem grans cremades o alteracions de la morfologia facial o corporal.

Segons la llei, a l’hora de veure la gravetat de la seqüela, no s’hauria de tenir en compte l’edat o el sexe, encara que en la pràctica s’acaba ponderant i aprofundint en el grau d’afectació que tingui la seqüela en cada persona determinada. A manera d’exemple, no suposa el mateix una cicatriu en el front per a un ancià que per a una persona jove que treballi de cara al públic.