13-2-bruno-nascimento-113628

L’acomiadament dels treballadors de la llar. Desistiment i indemnització.

La relació laboral que s’estableix entre una família i un treballador de la llar té unes característiques especials i implica un nivell de confiança molt important. És per això que quan la família decideix prescindir del treballador cal seguir unes regles especials.

Els treballadors de la llar en situació regular tenen els mateixos drets que la resta de treballadors, tot i que amb algunes especialitats. Per exemple no poden ser acomiadats per causes de força major, acomiadaments col·lectius (ERE) o acomiadament objectiu.

Una de les formes especials d’acomiadament dels treballadors de la llar és el desistiment, situació que succeeix quan es trenca la relació únicament per voluntat de la part ocupadora, sense necessitat d’al·legar causa.

Tant si vostè és treballador o part ocupadora, cal saber les peculiaritats d’aquest desistiment, per tal que es faci com marca la llei.

El desistiment ha de ser sempre per escrit mitjançant un model de carta de desistiment on ha de figurar de forma clara la voluntat de finalitzar la relació.

Cal complir amb un preavís entre el moment en que s’entrega la carta i el moment de finalització de la relació. Aquest període serà de 20 dies si la relació ha durat més d’un any i de 7 dies si la relació ha durat menys. En cas de no donar preavís, s’haurà de pagar al treballador el salari corresponent als dies anteriorment descrits.

També és obligatori entregar al treballador una indemnització de 12 dies per any treballat per aquells contractes subscrits després de l’1 de gener de 2012 i 7 dies per aquells subscrits anteriorment.

3-2-sergio-rola-125702

Atenció: Els Tribunals controlaran la pràctica d’ “inflar” el valor d’un pis heretat per evitar pagar més per l’IRPF

És molt habitual la pràctica consistent que el contribuent de l’Impost de Successions i donacions no ho liquidi i deixi transcórrer el termini de 4 anys que té l’Administració per exigir-li el pagament.

Si transcorren aquests 4 anys i l’Administració no ho detecta, s’entén que l’impost ha prescrit i ja no és exigible i és en aquest moment quan molts cometen la maniobra de presentar-ho inflant el preu del pis heretat, amb l’objectiu d’evitar pagar més per l’IRPF en cas de vendre-ho.

Això passa perquè davant una eventual venda del pis heretat, el valor d’adquisició a l’efecte d’IRPF serà el que es va declarar en l’Impost de Successions i, és per això, que molts contribuents decideixen rebaixar el futur guany patrimonial, “inflant” el valor declarat en Successions.

No obstant això, els Tribunals estan rebent alarmes i recentment s’ha dictat una Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana on es resol que, en un cas com el descrit, “els valors declarats pels hereus en l’Impost de Successions no vinculen a la AEAT per a temes d’IRPF, ja que quan es va presentar l’Impost de Successions aquest es trobava prescrit de manera que no havia pogut ser comprovat per l’Administració”.

Per tant, al no haver-se pogut comprovar abans els nombres declarats, ara quan es vagi a presentar l’IPRF l’Administració quedarà autoritzada per comprovar els valors declarats en el seu moment de manera que és aquí on pot descobrir-se tota l’estratagema i sortir el contribuent perjudicat.

Amb aquesta Sentència es dóna un ampli marge de maniobra a l’Administració per revisar casos dubtosos i molts contribuents hauran de vigilar abans de cometre certes maniobres fiscals.

accidentcotxe

Què passa amb els danys del meu vehicle si em veig implicat en un accident?

Quan es produeix un accident de trànsit i es produeixen danys materials en els vehicles implicats, la companyia del culpable ha de fer-se càrrec de restituir el dany sofert a l’innocent.

En primer lloc, ha d’haver-hi acceptació de culpa per part de l’asseguradora. Posteriorment s’enviarà un pèrit per valorar a quant ascendeixen els danys, comparant aquest import amb el valor venal del vehicle. cal esmentar que el valor venal d’un vehicle és aquell valor fix que li correspon en funció d’una sèrie de variables tals com el model, any de matriculació, combustible i altres característiques internes. Aquests valors venals estan fixats i taxats i un dels portals de taxació més coneguts és el “Ganvam”.

Després de comparar el valor venal amb el de reparació, es podran donar dues situacions, on la primera serà la senzilla i és aquella en la qual la reparació és igual o inferior al valor venal, en aquest cas es donarà ordre de reparació i la companyia assumirà la factura resultant.

El problema es planteja al moment que el valor venal és inferior al valor de reparació. En aquest cas estem davant un sinistre total i la companyia no es farà càrrec de la factura de reparació i únicament optarà per indemnitzar al perjudicat.

En aquest sentit, els perjudicats han de saber que la llei i l’art. 1.902 del Codi Civil els empara i que no poden quedar en pitjor situació que la que tenien abans del sinistre. Per això, el criteri és l’obligació si es fes càrrec de la reparació, sempre que no sigui desproporcionada i comporti un enriquiment injust, o bé pagar-li al perjudicat una indemnització suficient per poder adquirir un vehicle de les mateixes característiques que el seu.

culpablefuga

Reclamació en accidents de trànsit quan el culpable fuig

Els accidents on intervé un vehicle a motor estan a l’ordre del dia i poden ser de diversos tipus en funció del lloc i els implicats. Col·lisió entre dos vehicles, xocs en cadena, atropellament a vianants o fins i tot accidents on únicament intervé un vehicle que, per exemple, se surt de la via i es dóna un cop contra un mur.

Tret que hi hagi un defecte en la via que hagi provocat el sinistre, sempre anem a trobar un vehicle culpable i si resultem perjudicats sofrint lesions i/o danys materials el recomanable és dirigir la reclamació contra la companyia d’assegurances del culpable.

Però, què succeeix quan el culpable fuig? 

Independentment de si hem pogut anotar o no la matrícula, el recomanable és cridar a la policia perquè l’intenti localitzar. Posteriorment realitzaran el corresponent atestat dels fets incloent o no la matrícula en qüestió i a partir d’aquí podrem començar a treballar en la nostra reclamació.

En cas de no comptar amb la matrícula hem de dirigir la nostra reclamació al Consorci de Compensació d’Assegurances, que és una entitat pública que funciona com a fons de garantia per cobrir les indemnitzacions que corresponguin com a conseqüència d’un accident on el culpable ha resultat ser un vehicle sense segur, un vehicle robat o un vehicle desconegut per haver fugit.

En cas de comptar amb la matrícula també podrem acudir al Consorci i sol·licitar un informe FIVA (Fitxer Informatiu de Vehicles Assegurats), la finalitat dels quals és saber amb quina companyia està assegurat el contrari. Una vegada sapiguem la companyia, dirigirem la nostra reclamació contra la qual correspongui i si, per contra, no disposa de segur, tornarem a dirigir la reclamació al Consorci.

autobus

Reclamació per lesions sofertes dins un autobús

Com sabran tots aquells usuaris d’autobús, sovint és habitual que degut als sotracs, frenades, accelerades o fins i tot col·lisió amb un altre vehicle o obstacle a la via, es produeixin pèrdues d’equilibri, cops o caigudes entre els passatgers.

En la majoria dels casos aquests incidents són de poca entitat i no es causen lesiones greus. Però hi ha vegades que degut a la intensitat de l’accident o a les condicions personals del passatger (imaginem una persona gran, una embarassada o un nen petit) les lesions produïdes poden ser importants i llavors es plantejarà l’opció de reclamar una indemnització econòmica.

En primer lloc cal que el conductor faci constar per escrit el que ha succeït. Si es tracta d’una col·lisió amb un altre vehicle cal emplenar un full d’accidents o avisar a la policia per tal que faci el corresponent atestat. En cas que no hi hagi implicat cap vehicle més (imaginem una frenada brusca davant un semàfor que provoca que un passatger caigui a terra i es faci mal) el conductor farà constar la seva versió per escrit.

D’aquests fets caldrà donar coneixement a la companyia d’assegurances, que serà l’encarregada d’indemnitzar al passatger, tenint en compte tots els factors i circumstàncies.

Per tal que la reclamació prosperi és fonamental acreditar les lesions mitjançant un informe d’urgències, així com un seguiment metge de la recuperació. També és recomanable comptar amb una versió del conductor que reconegui la culpa o, com a mínim, testimonis rellevants.

Cal indicar que encara que es determinés que el passatger ha tingut la culpa, en cas de tenir com a mínim una fractura, sempre podrà reclamar indemnització per l’Assegurança Obligatòria de Viatgers.

A caire d’exemple, hem d’indicar que a Badalona l’empresa TUSGSAL està assegurada amb Mapfre.

 

clausulaterra

Com sol·licitar al banc la devolució dels imports cobrats per les clàusules sòl?

En l’anterior article comentàvem la recent notícia que va ser rebuda amb alegria per tots aquells perjudicats per les clàusules sòl: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia dictaminat que els bancs havien de retornar les quantitats cobrades per l’aplicació d’aquestes clàusules en les hipoteques.

Durant els últims dies molts han començat reclamar i, per aquest motiu, us oferim una sèrie de directrius a tots aquells afectats.

En primer lloc, cal saber si el teu contracte està afectat o no per una clàusula sòl, fet que molta gent ignora. Per a això és important comptar amb l’ajuda d’un advocat especialitzat que conegui la matèria i que s’encarregarà de realitzar la reclamació amb molta més força jurídica.

En segon lloc, cal presentar una instància al banc, sent recomanable segellar-la en l’oficina on es va realitzar el contracte d’hipoteca ja que allí ets un client més visible i pots comptar amb un gestor personalitzat que conegui la teva situació.

En la instància cal invocar la recent sentència del TJUE i sol·licitar la devolució dels imports cobrats per l’aplicació de la clàusula. És aconsellable presentar un document excel de totes les quantitats pagades.

El servei d’atenció al client ha de donar resposta. En cas que la sol·licitud sigui desestimada l’afectat disposa de tres opcions:
a) Reclamar al servei del defensor del client, en cas que l’entitat estigui adherida a aquest servei;
b) Reclamar al Banc d’Espanya, que s’encarregarà d’emetre un informe no vinculant per a l’entitat;
c) Reclamar via judicial.

Algunes entitats ja han mostrat el seu rebuig a retornar els imports cobrats i es preveu que moltes reclamacions hagin de passar per la via judicial, encara que les garanties d’èxit són elevadíssimes.

navidad

He de liquidar els impostos si em toca la Loteria?

Com cada any en aquestes dates molts ciutadans somien amb la possibilitat de ser premiats en els sortejos de la Loteria Nacional, sobretot en aquells celebrats el dia 22 de desembre (Loteria de Nadal) i el dia 6 de gener (Dia del Niño).

Altres es plantegen la qüestió per excel·lència de si Hisenda s’emportarà la majoria del premi i, enfront aquesta inquietud, hem d’indicar que fins a l’any 2013 teníem un dels més beneficiosos règims fiscals en el que es refereix a aquest tipus de premi.

Però a partir de l’1 de gener de 2013 la cosa va canviar i des d’aleshores estan sotmesos a l’impost sobre la Renta de no Residents mitjançant un gravamen especial dels premis de la Loteria i apostes organitzades per la Societat Estatal de Loteries i apostes de l’Estat i pels òrgans o entitats de les Comunitats Autònomes, així com els sortejos organitzats per la Creu Roja Espanyola i els jocs autoritzats per l’ONCE.

No obstant això, aquells premis d’import integrat sigui igual o inferior a 2.500 euros estaran exempts de tributació. En el cas de ser superiors, només es tributarà per la part que excedeixi dit import, aplicant un 20% de retenció. Per exemple un premi de 3.000 euros, si tributària només per 500 euros per el que l’estat es quedaria amb 100 euros.

La retenció s’aplica per l’Estat de manera automàtica, de manera que es cobra el premi tenint ja pagat l’impost, el que evita que es pugui produir algun tipus de frau fiscal.

Finalment, com a qüestions pràctiques, indicar que aquests premis no s’inclouen en la basa imposable de l’IRPF i que tampoc afecten l’hora d’establir els mínims per accedir a ajudes públiques o beques.

0gu49apmkbe-karina-carvalho

Pensió d’aliments per als fills majors d’edat

Una qüestió que es planteja davant d’un cas de ruptura matrimonial és la manutenció dels fills comuns. Quan són menors d’edat està molt clar que han de rebre una pensió d’aliments per cobrir les seves necessitats.

Però, què passa quan són majors d’edat? En teoria, no hi ha cap limitació temporal a la pensió i l’obligació de pagar-la ha de continuar més enllà dels 18 anys sempre i quan, com a regla general, els fills estiguin cursant estudis o no tinguin mitjans propis que garanteixin la seva independència econòmica, sempre i quan estiguin fent el possible per aconseguir arribar a aquesta estabilitat.

Arribats a aquest punt, qué passa si l’obligat a pagar vol deixar de fer-ho o rebaixar la quantia? Imaginem les següents situacions on els integrants de cadascuna no tenen ingressos: A)- Una noia de 21 anys que no treballa però està estudiant exitosament una carrera; B)-Un noi de 25 que porta anys estudiant carrera sense acabar de rutllar per manca d’esforç; C)-Un noi de 18 anys que no estudia res ni tampoc té interès en fer-ho i no busca feina.

Podríem veure lògic mantenir la pensió pel cas A); discutir-la pel cas B) i anul·lar-la pel C).

Ara bé, a l’hora de la veritat no hi ha una regla fixa per a tots els casos. El jutge haurà de valorar el cas concret i, on sí volem incidir, és en el fet que la càrrega de la proba la tindrà l’obligat a pagar la pensió, que haurà d’acreditar àmpliament si el fill no s’esforça en els estudis; si no treballa perquè rebutja totes les feines que li ofereixen o si no busca feina.

Un cop valorat el cas, el Tribunal decidirà si la pensió es manté, si es rebaixa i/o es limita en el temps o si s’anul·la totalment.

art-3

Avís important pels afectats per les clàusules sòl!

Gran notícia per tots aquells afectats per la problemàtica de les clàusules sòl! Aquest dimecres el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que les entitats de crèdit haurien de tornar íntegrament els diners cobrats per l’aplicació de les dites clàusules en les hipoteques.

Recordem que des d’aproximadament 2009 els bancs van aplicar en els seus contractes el prestem hipotecari una clàusula (anomenada clàusula sòl o clàusula límit) consistint en què, independentment de com estigués l’Euríbor, l’hipotecat hauria de satisfer un mínim d’interès del qual no es podia baixar.

Des d’aleshores l’aplicació d’aquestes clàusules suposa a la banca espanyola poder ingressar a les seves arques diversos milions, a costa dels hipotecats.

Fa tres anys, a causa de múltiples moviments d’organismes vinculats a plataformes d’afectats, professionals, juristes i altres experts en la matèria, el Tribunal Suprem va declarar nul·les a aquest tipus de clàusules, obligant als bancs a deixar d’aplicar-les per les quantitats degudes però no satisfetes i establertes com límit temporal el 9 de maig de 2013 per reclamar.

Aquesta solució era insuficient, ja que no garantia als afectats poder recuperar tots els interessos abandonats des d’un principi. Ara, amb aquesta decisió del TJUE, s’apropa un fort cop a la banca espanyola, que haurà de tornar la totalitat d’interessos cobrats des de la data inicial.

Es preveu que durant els pròxims mesos les reclamacions dels afectats es multiplicaran exponencialment i la factura per les entitats pot resultar altíssima.

Recomanem a tots els hipotecats i afectats per una clàusula sòl que contactin amb un professional de confiança que els assessori i guií en la seva reclamació fins al final.

foto5

Què puc fer si no em passen la pensió d’aliments?

En els casos de ruptura matrimonial on hi ha fills, sobretot menors d’edat, se sol establir una pensió d’aliments per garantir no només els seus aliments, sinó també tot allò indispensable per cobrir la vestimenta, educació i assistència sanitària.
L’encarregat de fer front a aquest pagament sol ser el progenitor que no té la guarda i custòdia i en cas d’incompliment hi ha diverses mesures però el més important, de cara a prendre consciència, cal saber que l’impagament de la pensió d’aliments es contempla com un delicte previst i penat pel Codi Penal, castigat amb penes que poden arribar fins i tot a la presó.
Tot i així, els requisits per estar cometent el delicte i poder interposar una denúncia són els següents: a) cal que hi hagi una resolució judicial per la qual s’obligui a pagar els aliments; b) l’omissió de pagament ha de consistir en no pagar durant dos mesos consecutius o quatre alterns; c) que hi hagi hagut voluntarietat a l’hora de no pagar (és a dir, no pagar perquè no es vol, no perquè no es pugui).
Per tant, és aconsellable acudir a la via penal si es compleixen els requisits anteriors, però no pas quan l’obligat al pagament no ho faci perquè econòmicament no pot.
Quan l’impagament no constitueixi un delicte s’ha d’anar a la via civil mitjançant una demanda d’execució que s’interposarà davant el Jutjat que va dictar la sentència fixant la pensió d’aliments. El jutjat procedirà a embargar directament els béns del demandant sense necessitat de requeriment previ de pagament.
Finalment, cal recordar que incórrer en una insolvència voluntària (canviar de nom els béns, treballar sense estar donat d’alta, ocultar ingressos, etc) constitueix un delicte castigat amb penes de presó.