La Legítima a Catalunya

Quan una persona es disposa a realitzar el seu testament, en el qual determina la destinació del seu patrimoni, ha de tenir present que la llei l’obliga a reservar una part de la seva herència per a uns determinats destinataris, els quals legalment anomenarem legitimaris.

Aquesta part de l’herència que la llei obliga a reservar, a Catalunya equival a una quarta part del total del patrimoni del causant, un cop restats els deutes i les despeses de l’enterrament del testador, la qual es repartirà proporcionalment entre tots els legitimaris.

A diferència del cas català, a la resta de l’Estat aquesta part de l’herència que caldrà reservar variarà segons el territori, atenent als drets forals de certes Comunitats Autònomes com Navarra o les Illes Balears; tot i que la regla general serà reservar una tercera part de l’herència a efectes de la legítima.

Ara bé, per tenir dret a la Legítima cal recordar que no és necessari que existeixi un testament, ans al contrari, aquest dret a obtenir un valor econòmic de l’herència de la persona que ha mort el podran reclamar els fills i descendents de la persona que hagi mort i, en cas de no tenir, els ascendents de la mateixa, independentment de l’existència d’un testament o no.

Aquesta regla general, segons la qual els fills tenen dret a una part de l’herència dels seus ascendents independentment de com ho disposin aquests, pot veure’s exceptuada en el cas que un hereu resti desheretat expressament en el testament per algun motiu dels que estableix la llei, com pot ser pel maltractament del testador o per inexistència de relació entre l’hereu i el testador per alguna causa imputable exclusivament a l’hereu i possible legitimari, entre d’altres.