Les assegurances de vida

Les assegurances de vida són aquell tipus d’assegurança on l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima estipulada, a satisfer al beneficiari un capital convingut en cas de mort o supervivència de l’assegurat.

En aquest tipus d’assegurances és convenient diferenciar l’Assegurat, que és qui de la seva vida depèn el pagament del capital; al Prenedor, que és qui contracta l’assegurança i paga la prima (pot coincidir amb l’assegurat, o no) i al Beneficiari, que és la persona que percebrà el capital pagat per l’assegurador.

Hi ha dos grans tipus d’assegurances de vida:

a) Assegurances de defunció o també anomenades de risc. Són aquelles on el beneficiari rep el pagament del capital si l’assegurat mor abans que finalitzi el contracte.

b) Assegurances de supervivència o també anomenades d’estalvi, on si l’assegurat viu en finalitzar el contracte, es garanteix al beneficiari el pagament del capital.

Les persones menors d’edat poden ser assegurades, tot i que necessitarien l’autorització per escrit dels seus representants legals.

Es pot fer una assegurança de vida sense indicar al beneficiari, si bé es molt interessant designar una persona concreta com beneficiaria d’aquesta assegurança, perquè encara que no sigui obligatori, facilitarà molt les coses arribat el moment.

Cal recordar que quan en una assegurança de vida es fa designació expressa de beneficiaris (por exemple assenyalant com beneficiaris a X i W), Només X i W poden accedir al capital. Si por exemple W morís, la seva part aniria a parar a X, i no als fills del mort W.

Això es produeix perquè el que preval és la voluntat de l’assegurat i sent que la seva voluntat fos designar persones concretes, cal remetre a aquesta última voluntat i respectar-la.