El delicte de fals testimoni

El Codi Penal castiga aquelles conductes consistents a atestar faltant a la veritat en el si d’una causa judicial i perquè hi hagi comissió del delicte el fet de faltar a la veritat ha d’afectar substancialment a la resolució del procés, no tenint efectes el fet de faltar a la veritat quan la mentida sigui intranscendent.
La pena per cometre fals testimoni pot anar dels sis mesos a dos anys de presó i la multa de tres a sis mesos. I en el cas que el fals testimoni es doni en una causa criminal i es cometi per perjudicar el reu, la pena podria anar d’un a tres anys de presó o la multa de sis a dotze mesos.
Pot donar-se el cas que el testimoni falti a la veritat davant el temor de represàlies i aquesta situació està prevista en la Llei Orgànica 19/1994 de Protecció a testimonis i perits en causes criminals. En la Llei s’estableix que no hi haurà delicte si es falta a la veritat davant un perill greu per a la persona, el seu cònjuge o persona a qui es trobi lligat per anàloga relació d’afectivitat o els seus ascendents, descendents o germans.
El fals testimoni de perits i intèrprets es castiga amb penes majors i porten aparellat, a part, la inhabilitació especial per a la seva professió o ofici, ocupació o càrrec públic, per temps de sis a dotze anys. En cas de no faltar substancialment a la veritat, però sí alterar-la amb reticències, inexactituds o silenciant fets o dades rellevants que conegui, la pena és alguna cosa inferior, però així i tot es castiga la conducta amb penes de multa de sis a dotze mesos, més la inhabilitació de sis mesos a tres anys.
El ben jurídic protegit que es persegueix establint aquest tipus penal és el bon funcionament de l’Administració de Justícia, garantint que el procediment sigui el més just possible.