La responsabilitat penal dels menors

La responsabilitat penal dels menors està regulada en la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors i s’aplica a les persones majors de catorze anys i menors de divuit que cometin fets tipificats com a delictes segons el Codi Penal.
Aquesta llei va introduir dues novetats molt importants i demandades pels ciutadans.
D’una banda, va contemplar per primera vegada la responsabilitat civil de l’infractor, amb l’objectiu d’intentar reparar el dany causat a la víctima i que aquesta no quedés desemparada. D’aquí neix la possibilitat que als pares del menor se’ls atribueixi la responsabilitat civil solidària respecte al dany que els seus fills causin.
D’altra banda, va introduir un règim específic per a majors de 14 anys i menors de 18, segons el qual es pot exigir responsabilitat per cometre fets tipificats com a delictes pel Codi penal, buscant la seva reinserció i adaptant-ho a l’edat, de manera que la llei no imposa “penes”, sinó “mesures” orientades a la reeducació.
Dins de les mesures més habituals trobem l’internament en diferents tipus de règims (tancat, semiobert, obert), centres de dia, permanència de caps de setmana, llibertat vigilada, entre altres.
Al2006, arran de casos tan esgarrifants com el de Sandra Palo, es va realitzar una modificació mitjançant la Llei Orgànica 8/2006, de 4 de desembre, que contempla la possibilitat d’allargar el temps d’internament als centres fins a cinc anys amb un màxim més de 3 anys de llibertat vigilada i la possibilitat que el delinqüent continuï complint la mesura fins i tot havent aconseguit la majoria d’edat.