Què puc fer si no em passen la pensió d’aliments?

En els casos de ruptura matrimonial on hi ha fills, sobretot menors d’edat, se sol establir una pensió d’aliments per garantir no només els seus aliments, sinó també tot allò indispensable per cobrir la vestimenta, educació i assistència sanitària.
L’encarregat de fer front a aquest pagament sol ser el progenitor que no té la guarda i custòdia i en cas d’incompliment hi ha diverses mesures però el més important, de cara a prendre consciència, cal saber que l’impagament de la pensió d’aliments es contempla com un delicte previst i penat pel Codi Penal, castigat amb penes que poden arribar fins i tot a la presó.
Tot i així, els requisits per estar cometent el delicte i poder interposar una denúncia són els següents: a) cal que hi hagi una resolució judicial per la qual s’obligui a pagar els aliments; b) l’omissió de pagament ha de consistir en no pagar durant dos mesos consecutius o quatre alterns; c) que hi hagi hagut voluntarietat a l’hora de no pagar (és a dir, no pagar perquè no es vol, no perquè no es pugui).
Per tant, és aconsellable acudir a la via penal si es compleixen els requisits anteriors, però no pas quan l’obligat al pagament no ho faci perquè econòmicament no pot.
Quan l’impagament no constitueixi un delicte s’ha d’anar a la via civil mitjançant una demanda d’execució que s’interposarà davant el Jutjat que va dictar la sentència fixant la pensió d’aliments. El jutjat procedirà a embargar directament els béns del demandant sense necessitat de requeriment previ de pagament.
Finalment, cal recordar que incórrer en una insolvència voluntària (canviar de nom els béns, treballar sense estar donat d’alta, ocultar ingressos, etc) constitueix un delicte castigat amb penes de presó.