Tributar per segona residència a efectes de l’IRPF

Fins fa poc, molts contribuents que tenien una segona residència, però els seus ingressos no arribaven als 22.000 €, no estaven obligats a declarar, sempre que les seves rendes immobiliàries no superessin els 1.000 €,

habitatges
Aquest import s’obtenia multiplicant el valor cadastral de l’immoble per un percentatge fixat al 1,1 per habitatges amb revisions cadastrals a partir de 1994 i del 2% per habitatges amb revisions anteriors a aquest any.

Un senyor amb ingressos inferiors a 22.000 €, propietari d’una segona residència amb última actualització al 1999 i amb valor cadastral de 55.000 euros, al sortir 605 € (1,1% de 55.000) no estava obligat a tributar.

Però des de l’any passat això s’ha modificat i ara només els habitatges amb revisions cadastrals fetes durant els últims deu anys aplicaran el 1,1%. La resta el 2%.

Hisenda utilitza l’argument que quan més temps ha passat des de l’última actualització, més desfasat és el valor cadastral respecte al preu de mercat i el problema és donat en que molts pocs immobles han actualitzat el seu valor cadastral durant els últims deu anys.

Això és tradueix en què moltes segones residències cauran sota el 2% i els seus propietaris es veuran obligats a presentar la declaració quan abans no ho estaven. Segons l’exemple anterior, al senyor amb la casa actualitzada a data del 1999 se li hauria d’aplicar un 2%, fet que comporta una imputació de 1.100 € per segona residència (i no els 605 € anteriors), estant obligat a declarar.

En definitiva, ara pot ser més fàcil que persones amb rendes del treball inferiors a 22.000 (inicialment no obligades a declarar), però propietàries d’una segona residència, assoleixin aquest límit i es veuran obligades a fer-ho.

“Moltes persones amb ingressos inferiors a 22.000 € però amb una segona residència es veuran obligades a declarar”