1 de maig: Dia del Treballador

L’1 de maig és el Dia Internacional del Treballador, reconegut en molts països del món, entre ells Espanya i més d’un segle després convé recordar la gènesi i el perquè d’aquesta data que va marcar un abans i un després en les condicions laborals de molts treballadors d’arreu del món.

Ens hem de situar als Estats Units l’any 1886.  Durant aquells anys la mitjana horària de les jornades laborals eren de 10 a 12 hores. Dos anys abans, al 1884, la Federació Americana del Treball va imposar la fita de demanar la jornada laboral de vuit hores i es va escollir el dia 1 de maig de 1886 com a data límit per complir aquesta reivindicació.

Arribada la data molts treballadors no van veure complertes les seves expectatives per part de la patronal i es van iniciar una sèrie de vagues a tot el país, essent la més important a la ciutat de Chicago, on les condicions laborals eren molt pitjors.

Enmig de nombrosos enfrontaments, algú va llençar una bomba que va acabar amb la vida de 15 policies i es va acusar malintencionadament i en un judici sense garanties a diversos sindicalistes. Cinc d’ells, els coneguts com a “Màrtirs de Chicago”, van ser condemnats a mort.

Inicialment la celebració era una jornada de lluita reivindicativa i homenatge per no oblidar aquells fets, si bé avui dia aquesta historia ja no es recorda gaire i la festivitat serveix per reivindicar els drets dels treballadors en general.

Cal destacar que a Espanya durant la Dictadura Franquista només es va permetre la celebració a partir de 1954, quan el Papa Pius XII va declarar la festa amb un nou caire orientat a obrers catòlics. No va ser fins l’arribada de la democràcia quan la festa va començar a adquirir el sentit actual.