El delicte d’abandonament de família

El delicte d’abandonament de família és aquell consistent a deixar de complir els deures legals d’assistència corresponents a la pàtria potestat, tutela o guarda o d’assistir quant al sustento de descendents, ascendents o cònjuges que es trobin en una situació de necessitat.
També es considera que hi ha abandonament de família quan un obligat a un pagament d’una prestació econòmica a favor del seu cònjuge o fills (per exemple, una pensió d’aliments o una pensió compensatòria) deixa de fer-ho durant 2 mesos consecutius o 4 mesos alterns.
Qui comet aquest supòsit de fet no només s’exposa a l’obligació de reparar econòmicament el dany derivat del delicte pagant les quanties degudes, sinó que també s’exposa a penes d’arrest o a penes d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela o guarda per períodes que oscil·len entre els 4 i 10 anys.
Per poder perseguir a l’autor d’un delicte d’abandonament de família és necessari que el perjudicat interposi una denúncia. Hi ha casos, com per exemple, si el perjudicat és un menor, incapaç o desvalgut, que el Ministeri Fiscal pot actuar d’ofici i iniciar l’acció.
Desgraciadament, a causa de l’actual crisi econòmica i al gran nombre de persones en situació de desocupació que no cobren prestació alguna, aquests delictes han augmentat considerablement.

Segons la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat, el delicte d’abandonament s’ha incrementat en els últims anys en un 9% i els de impagament de pensions en un 13%. Propera a aquesta modalitat delictual es troba també el delicte d’abandonament de menors i incapaços.