El delicte d’omissió del deure de socórrer
El Codi Penal recull una sèrie de béns jurídics que cal protegir i un d’ells és el de la solidaritat humana. En aquest context és fàcil entendre que existeixi el delicte d’omissió del deure del socórrer, que pretén castigar a aquells que no són solidaris i assisteixen a una persona que es trobi en una situació de perill.
Normalment el ben jurídic que hi ha darrere de la solidaritat humana és la vida o la integritat física.
La primera situació castigada pel Codi Penal és la d’aquell “que no socorregués a una persona que es trobés desemparada i en perill manifest i greu, quan pogués fer-ho sense risc propi ni de tercers”.
La segona situació és aquella en la qual, no podent prestar socors, no demandi urgentment auxili aliè.
Un altre cas és aquell on l’omissió neix com a conseqüència d’un accident ocasionat fortuïtament per qui després omet l’auxili. Això seria un cas agreujat i s’assigna major càstig, ja que és la pròpia persona que va causar el dany qui omet el deure de socórrer.
No obstant això, sobretot en accidents de trànsit, el comportament dels Tribunals és bastant excepcional a l’hora de condemnar per aquests delictes, a pesar que els conductors es donin a la fugida o s’absentin del lloc de l’accident. Molts Tribunals consideren que es tracta d’un comportament antisocial i acaben eximint de responsabilitat penal a l’imputat.
Indicar que el tipus més greu d’omissió del deure de socórrer és aquell en el qual un professional sanitari denega l’assistència sanitària o abandona a un pacient i posteriorment es deriva un risc greu per a la seva salut.
