Les excedències laborals i, especialment, l’excedència per cura de familiars

Les situacions d’excedència són aquelles on el contracte laboral d’un assalariat queda suspès a petició del mateix treballador.

Existeixen dues grans classes de situacions d’excedència. D’una banda la forçosa, on el treballador la demana per haver estat triat per exercir un càrrec públic o realitzar funcions sindicals i, d’altra banda, l’excedència voluntària que pot ser sol·licitada per qualsevol treballador amb una antiguitat mínima d’un any.

La gran diferència entre ambdues és que en la forçosa es reserva directament el lloc de treball per quan el treballador torni, mentre que en la voluntària l’única cosa que es reserva és un dret preferent a tornar a entrar en l’empresa quan hi hagi un lloc vacant.

Al marge d’aquestes dues modalitats existeix l’excedència per cura de familiar que sol demanar-se per cuidar a fills menors de tres anys o bé per cuidar familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

En el primer cas l’excedència podrà tenir una durada màxima de tres anys, sigui el fill natural o adoptat. En el segon suposat es requereix que el familiar no pugui valer-se per si mateix i que no exerceixi cap activitat retribuïda i l’excedència podrà durar dos anys com a màxim.

Cal recordar que aquesta excedència computa a l’efecte d’antiguitat i durant el primer any el treballador tindrà dret a reservar el seu lloc de treball. Durant el 2º i 3r any la reserva serà per a un lloc de treball del mateix grup o categoria professional. I en cap cas pot el treballador ser acomiadat per sol·licitar i gaudir l’excedència, sent considerat l’acomiadament nul per vulneració de drets fonamentals.