Obligació de denunciar vs. prova de càrrec de la víctima en els delictes de violència de gènere
El present article té per objecte realitzar una reflexió sobre el conflicte existent entre la consciència col·lectiva, que anima a les víctimes de violència de gènere a denunciar i la frustració, quant a expectatives del procés judicial. La víctima de violència de gènere rep així un doble victimisme (la primera en sofrir la situació de violència i, la segona, en trobar-se amb pals en les rodes a nivell judicial).
El testimoni de la dona es valora de forma minuciosa a diferència del que passa en altres delictes. La violència de gènere funciona conforme a uns mecanismes diferents als d’altres tipus delictius, de manera que no es pot extrapolar a uns altres. La víctima necessita tenir elements de proves fermes que ho acreditin.
El nostre context social és bastant patriarcal, per la qual cosa ens trobem amb que es culpa a la víctima, normalment del sexe femení, de la situació soferta. Això provoca que la víctima s’enganxi més a l’agressor i li costi molt més sortir del cercle viciós al que està sotmesa.
Les estadístiques mostren un problema que cal combatre d’arrel. En un dels Congressos de Violència de Gènere a Sevilla celebrat al novembre de 2015, es va aportar un estudi, que estimava que a Espanya havien ocorregut al voltant de 600.000 casos de violència de gènere. D’ells 126.742 dones van presentar denúncies i com a conseqüència d’aquestes va haver-hi 17.359 sentències condemnatòries. Per contra, 109.382 denúncies no van acabar en condemna. Això és, un 86,30% de denúncies que acaben en sac trencat.
A nivell penal, el procediment implica molts obstacles per a la víctima, tret que compti amb testimonis i proves fiables per demostrar la situació de violència. En molts casos, si l’única prova és la paraula d’un contra la de l’altre, s’aplica el criteri in dubio pro reo i es resol a favor del presumpte agressor.
Tot això mostra que, a nivell general, en aquest tipus de delictes les pretensions de la víctima no solen arribar-se a cobrir i que encara estem lluny de ser un referent en la lluita contra la violència de gènere.
Indicar que el telèfon d’atenció a víctimes de maltractaments per violència de gènere és el 016.
