Pensió d’aliments per als fills majors d’edat

Una qüestió que es planteja davant d’un cas de ruptura matrimonial és la manutenció dels fills comuns. Quan són menors d’edat està molt clar que han de rebre una pensió d’aliments per cobrir les seves necessitats.

Però, què passa quan són majors d’edat? En teoria, no hi ha cap limitació temporal a la pensió i l’obligació de pagar-la ha de continuar més enllà dels 18 anys sempre i quan, com a regla general, els fills estiguin cursant estudis o no tinguin mitjans propis que garanteixin la seva independència econòmica, sempre i quan estiguin fent el possible per aconseguir arribar a aquesta estabilitat.

Arribats a aquest punt, qué passa si l’obligat a pagar vol deixar de fer-ho o rebaixar la quantia? Imaginem les següents situacions on els integrants de cadascuna no tenen ingressos: A)- Una noia de 21 anys que no treballa però està estudiant exitosament una carrera; B)-Un noi de 25 que porta anys estudiant carrera sense acabar de rutllar per manca d’esforç; C)-Un noi de 18 anys que no estudia res ni tampoc té interès en fer-ho i no busca feina.

Podríem veure lògic mantenir la pensió pel cas A); discutir-la pel cas B) i anul·lar-la pel C).

Ara bé, a l’hora de la veritat no hi ha una regla fixa per a tots els casos. El jutge haurà de valorar el cas concret i, on sí volem incidir, és en el fet que la càrrega de la proba la tindrà l’obligat a pagar la pensió, que haurà d’acreditar àmpliament si el fill no s’esforça en els estudis; si no treballa perquè rebutja totes les feines que li ofereixen o si no busca feina.

Un cop valorat el cas, el Tribunal decidirà si la pensió es manté, si es rebaixa i/o es limita en el temps o si s’anul·la totalment.