Drets dels treballadors nocturns

Una retallada molt habitual dels empresaris cap als seus treballadors és no reconèixer les hores que segons l’Estatut dels Treballadors han de considerar-se com a nocturnes. En aquest sentit, l’article 36 del citat Estatut fa una distinció entre les hores nocturnes i el treballador nocturn.

Les hores nocturnes són aquelles realitzades entre les deu de la nit i les sis del matí, mentre que el treballador nocturn és aquell que treballa almenys durant tres hores en horari nocturn dins de la seva jornada laboral. En tot cas, els contractes de treball de menors i els contractes de formació mai podran contenir hores nocturnes en la seva jornada laboral.

Respecte a les limitacions dels empresaris en els horaris nocturns cal destacar que la jornada laboral d’un treballador nocturn no pot superar les vuit hores, sense que hi hagi la possibilitat de realitzar hores extraordinàries. Alhora, aquest límit pot no aplicar-se en els treballs per torns, com en el cas de les infermeres, en els quals no es podrà superar mai la jornada laboral de vuit hores de mitjana en quatre setmanes. La retribució del treballador nocturn, ve determinada per la negociació col·lectiva de cada sector. En aquest sentit els convenis col·lectius recullen una quantitat fixa o un percentatge salarial per als treballadors nocturns conegut com el plus de nocturnitat. Aquesta quantitat només és obligatòria si s’estableix per conveni, i per tant, no sempre és exigible.

Finalment heu de saber que si l’horari nocturn està afectant notablement a la salut del treballador, aquest té dret a sol·licitar a l’empresa que se’l destini a un lloc de treball diürn. Aquesta empresa, en cap cas estarà obligada a crear un lloc de treball específic per al treballador, sinó que ha d’existir una vacant perquè es pugui concedir el canvi.