El desnonament per necessitat

Davant un contracte de lloguer pot ser que el propietari vulgui recuperar la possessió del seu habitatge per necessitat pròpia o d’algun familiar fins al primer grau de consanguinitat o el seu cònjuge.

Aquesta possibilitat està recollida en l’art. 9.3 de la Llei d’Arrendaments Urbans, que des del 6 de juny de 2013, estableix que “no procedirà la pròrroga obligatòria del contracte si, passat el primer any, el propietari comunica a l’inquilí amb dos mesos d’antelació que té necessitat de viure en el pis ell mateix o el familiar en qüestió”.

El precepte parla de pròrroga obligatòria. Els contractes poden durar el temps que es vulgui, però si es fa per un any o dos, entrarà en joc la pròrroga automàtica fins al tercer any. Així, si volem recuperar la possessió per necessitat podran donar-se les següents situacions:

1-Si el contracte és d’un any o dos, passat el primer o segon any de durada respectivament es podrà demanar el desallotjament per necessitat amb un preavís mínim de dos mesos, impedint la pròrroga obligatòria fins al tercer any.

2-Si el contracte és de tres o més anys no opera l’art. 9.3., ja que està pensat per impedir les pròrrogues obligatòries. L’opció seria l’establert en l’art. 10 LAU, que indica que, passats com a mínim tres anys, es pot demanar la no renovació.

Per als contractes subscrits abans de 6 de juny de 2013 només cabria la possibilitat de desnonar per necessitat si en el propi contracte s’hagués fet constar aquesta possibilitat de forma expressa.

A data actual, el nostre consell per als propietaris és subscriure contractes d’un any i per als inquilins de tres o més. Òbviament, a l’hora de subscriure-ho s’haurà de negociar i arribar a un acord que satisfaci a totes dues parts.